Les polítiques d’innovació transformativa

Se situen en el marc de polítiques d’innovació per a la transformació (PIT), o marc 3 de política d’innovació, tenen base teòrica en els estudis de ciència i tecnologia i les transicions sociotècniques. El marc és emergent i es fonamenta en la necessitat de prioritzar que la política de ciència, tecnologia i investigació (CTI) abordi els desafiaments socials i ambientals a què ens enfrontem.

Principis de les polítiques d’innovació per a la transformació

La construcció i implementació de Polítiques d’innovació transformativa (PIT) té almenys sis característiques o principis (Ramírez et al, 2018)

Direccionalitat

Construcció de polítiques de ciència, tecnologia i innovació amb una direcció clara cap a la sostenibilitat integral assumint que la ciència, tecnologia i innovació no són neutres.

Focus en reptes socials

Orientació de la política de ciència, tecnologia i innovació a generar i promoure pràctiques alternatives d’actors no hegemònics i dominants per proposar transicions cap a la sostenibilitat amb principis de justícia social.

Impacte en sistemes

Promoció i enfortiment de pràctiques i solucions alternatives que transcendeixen el seu efecte local, aconseguint canvis a nivell de sistemes sociotècnics com la mobilitat, l’alimentació, l’aigua, entre d’altres.

Aprenentatge i reflexivitat

La innovació produeix nou coneixement orientat a fer sostenibles diversos sistemes sociotècnics, i que a més fomenta la reflexió, produint canvis de creences, valors, comportaments, maneres d’entendre l’entorn i com transformar-lo.

Consens i conflicte

Exploració d’alternatives sostenibles a través de processos participatius amplis que considerin diferents rutes i permetin la discussió.

Inclusió

Reconeixement i inclusió d’agents socials que usualment es queden al marge de les decisions polítiques perquè no es consideren “grups representatius”.

Seguint aquests principis, les PIT proposen una heurística de transició cap a la transformació fonamentada en la perspectiva multi-nivell (MLP) i en com es dóna la transformació dels sistemes sociotècnics (Geels, 2002; Geels y Schot, 2007; Geels, 2011).

Una de les preguntes clau en el procés transformatiu és com saber si les activitats de les agències de R+D+I i les intervencions de política pública realment condueixen a la transformació. A més dels esmentats principis, a partir de diverses aportacions teòriques i l’experiència acumulada del Consorci de Política d’Innovació Transformativa es desenvolupa una metodologia cap a la comprensió, el seguiment i l’avaluació dels canvis en iniciatives de base i en estratègies de política amb potencial transformador. Aquesta metodologia està fonamentada en els resultats transformatius (Ghosh et al., 2021) i l’avaluació formativa (Ghosh et al., 2021).

Si vols conèixer exemples de Polítiques d’Innovació per a la Transformació:

Anar a Projectes

Referències

Geels, F., (2005). Technological transitions and system innovations: a co-evolutionary and socio-technical analysis.
Geels, F. W., & Schot, J. (2007). Typology of sociotechnical transition pathways. Research Policy, 36(3), 399–417.
Ghosh, B., Kivimaa, P., Ramirez, M., Schot, J., Torrens, J. (2021). Transformative outcomes: assessing and reorienting experimentation with transformative innovation policy, Science and Public Policy, Volume 48(5), 739–756
Molas-Gallart, J., Boni, A., Giachi, S., Schot, J. (2021) A formative approach to the evaluation of Transformative Innovation Policies, Research Evaluation, Volume 30(4), 431–442
Ramírez, M. and Pinzón Vargas, L., Orientaciones para la formulación de políticas regionales de innovación transformativa en Colombia [en línea].[S. l.]: University of Sussex: Colciencias, 2018.
Schot, J., y Steinmueller, W. E. (2018). Three frames for innovation policy: R&D, systems of innovation and transformative change. Research Policy, 47(9), 1554–1567.

Classificació dels “transformative outcomes” en tres macro-processos (Ghosh et al., 2021)